Resultats de la cerca frase exacta: 63
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
substantiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sintàcticament perquè constitueixen el nucli d'un sintagma, el nominal, que pot desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, complement d'un verb o d'una preposició, i adjunt d'un altre substantiu. Mot d'aquesta categoria. Que tenyeix directament el cotó, sense necessitat de mordent, s [...]
substantiu -iva
|
|
2.
nominalitzador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un substantiu, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix nominalitzador. [...]
|
|
3.
substantivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de substantiu. [...]
|
|
4.
verbalitzador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un verb a partir d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix verbalitzador. [...]
|
|
5.
modificador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que modifica. Agents modificadors. Els modificadors d'un substantiu. [...]
|
|
6.
anartre -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat sense article. Substantiu anartre. En zool., sense articulacions visibles. [...]
|
|
7.
denominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal. [...]
|
|
8.
partitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que designa una part d'un tot. Adjectiu partitiu. Substantiu partitiu. [...]
|
|
9.
substantivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar com a substantiu (un mot d'una altra categoria lèxica). [...]
|
|
10.
postnominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal. [...]
|
substantiu -iva
1 1 adj. [FS] [LC] Que té substància.
1 2 adj. [FS] [LC] Que constitueix la part substancial d'una cosa.
2 1 m. [FL] [LC] Categoria lèxica constituïda per mots que es caracteritzen morfològicament perquè admeten els morfemes de gènere, de nombre i, en les llengües amb declinació, de cas, i sintàcticament perquè constitueixen el nucli d'un sintagma, el nominal, que pot desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, complement d'un verb o d'una preposició, i adjunt d'un altre substantiu.
2 2 m. [FL] [LC] Mot d'aquesta categoria.
3 adj. [QU] Que tenyeix directament el cotó, sense necessitat de mordent, s'aplica a un colorant.